REFLEXIÓ PERSONAL ENVERS L’ASSIGNATURA D’ARTS ESCÈNIQUES.

Els treballs realitzats en aquesta assignatura han set dos: El primer constava de crear des de la nostra pròpia idea i imaginació una obra de teatre (amb totes les parts de les quals consta) amb forma de musical. És a dir, inventar una història amb uns personatges i una trama amb diàlegs, amb una dificultat afegida: incorporar melodies i cançons per a les melodies i els diàlegs.

Des de un primer moment varem estar (tant jo com les meves companyes) molt contentes de començar amb aquest projecte tan innovador, dinàmic i creatiu; amb el qual podríem “relaxar-nos” de la part més teòrica dels estudis per aprofundir i gaudir amb una assignatura pràctica i molt motivadora. Així que en la guia i les directrius per començar ens varem posar en marxa a aportar idees entre totes sobre quina història volíem crear i quin missatge volíem transmetre al públic per a que totes aquestes persones a les que anava dirigit ( principalment per als infants) gaudiren de debò.

Com el nostre grup de treball estava compost per cinc persones, cada una de nosaltres era l’encarregada d’una tasca concreta, encara que finalment totes ho féssim en conjunt. La primera idea que ens va sorgir i que ens va agradar per posar-ho en pràctica era la ”interculturalitat”, com treballar i transmetre aquest valor en una obra teatral. I així hem anat enfilant el treball, creant una història amb diàleg, cercant les músiques i fent les cançons per a cada un dels personatges del conte, trobant tot el material necessari per crear l’escenari i els vestuaris i poc a poc anant posant-lo en acció.

Pel que fa al desenvolupament d’aquest projecte teatral, he de dir que ha estat feixuc i de vegades estressant, ja que el temps era escàs i havíem de compaginar-lo amb altres matèries del curs. Encara això finalment la nostra obra i la nostra creació va quedar fantàstica, em vaig sentir ben de gust damunt l’escenari interpretant allò que nosaltres mateixes havíem estat creant amb molta dedicació i interès.

Finalment així va quedar l'escenari i les cinc protagonistes i creadores del musical



Aquesta assignatura ha estat diferent i molt divertida, encara que com ja he dit abans també estressant i esgotadora; ja que calia buscar músiques variades i que encaixessin amb els texts i la temàtica de l’obra per Internet, adaptar-la i desprès interpretar-la; però això ha fet que poséssim a prova les nostres forces i finalment ho hem aconseguit amb èxit.

Només puc valorar aquesta assignatura positivament, recalcant la part creativa i pràctica de la mateixa. Hem hagut de treballar en equip, cohesionant-nos i cooperant entre totes i tots els alumnes de la classe per a que tot sortís bé.

En referència al segon treball- projecte que estava programat per aquesta assignatura va estar un projecte anomenat :”Dansa en moviment”, el qual era de temàtica lliure a triar per cada grup de treball. Nosaltres varem triar fer un muntatge amb llum i música de “ Ombres xineses”. La veritat que aquest treball també ens va motivar molt i varem gaudir molt en la seva realització.


Aquí va una imatge de les ombres xineses:



Pel que fa el treball d’arts escèniques a l’etapa d’infantil, penso que és un pilar importantíssim i bàsic per a l’educació dels més petits, i dels no tant petits també; ja que amb ella treballem una part més sensible i més creativa de nosaltres mateixos, i ajuda a representar aspectes de la vida real o fantàstica que en altres escenaris mai podries fer; treballant a la vegada eixos transversals del currículum, tant important com els valors del treball en equip entre d’altres.

CREACIÓ DEL GLOGSTER

Un altre treball que vàrem realitzar va estar la creació d'un glogster lo qual em sembla una bona eina per a mostrar en una sola imatge tot un treball i un projecte com ha estat el nostre. Ara ho penjaré i així tothom que vulgui podrà accedir a part del nostre teatre i saber per sobre cóm ha estat el desenvolupament i la creació del mateix.

L'expressió amb volum

La raó d’escollir aquesta feina cóm una de les que més m’han agradat, és pel cóm m’he sentit fent i manipulant amb aquest material: El fang.

La sensació que he tingut mentre manipulava la meva peça de fang, era de fluïdesa, de frescor, de llibertat....m’he deixat fluir en tot moment, sense haver de pensar en què o en cóm havia de fer això....., era lliure en la meva totalitat.

La manipulació del fang també m’ha transportat mental i emocionalment parlant a la meva infància. Quan era petita sempre jugava amb la terra del jardí, ho barrejava amb aigua i pedres, i el modelava amb tant de gust que el temps passava i jo ni m’adonava. Ara que soc gran, sento el mateix.... i per això he gaudit moltíssim amb l’activitat de manipulació i expressió a través del fang. M’agradaria que tothom ho provés...., a veure que sentiu!

Aprofundint en el món del material fungible.

Aprofundint en el món del material fungible.

Un dels treballs de plàstica que més m’ha agradat, ha set el treball amb ceres manley, ja que va ser com una mirada retrospectiva a la meva infància.

Les ceres manley sempre ha estat un recurs que he utilitzat bastant a la meva vida per expressar-me damunt un full.

Aquest colors em donen vida, em fan sentir més alegre i m’inciten a dibuixar, cosa que amb altres tècniques no em passa.

Aquest dibuix era totalment una opció a donar sentit a les expressions lliures..., no havia cap tipus d’ordre o demanda a l’hora d’escollir les figures o les línees que cada una de nosaltres volia fer.

Un altre raó pel qual he escollit aquest dibuix, i aquest treball com el més representatiu i el que més m’agrada’t, ha set que ha quedat una imatge molt bonica i harmònica. Espero que a vosaltres també os agradi....!

El tipus de mestre que vull ser...

Pensant en els altres.

El vídeo és una gravació feta durant un any a una escola del Japó, on un mestre molt especial, intenta ensenyar als alumnes la importància de viure la vida, i el que per a ell és el més important en l’ensenyança: APRENDRE LA CLAU PER SER FELIÇ = APRENDRE A PENSAR EN ELS ALTRES.

I per a ell aprendre a ser feliç depèn de les eines socials, eines carregades de valors com l’empatia i els ulls cap a la autocrítica i a la introspecció de cada un de nosaltres.

Tot això ho fa mitjançant el treball de les emocions i els sentiments, els motiva a que els expressin i els comparteixin, ho fan mitjançant les cartes que escriuen a la seva llibreta i que llegeixen als companys. El mestre vol una classe on els alumnes creïn lligams forts entre ells.

Realment a la nostra societat no estem mica acostumats a viure les emocions i els sentiments d’aquesta manera que ens ensenya el professor; intentem treballar els valors a l’escola però d’una manera no significativa, perquè ho fem només de paraula, i no amb els actes.

El més fascinant d’aquesta manera d’ensenyar és que treballa d’una manera global i holística, treballa tot en conjunt, no tenen llibres de text, però fa que els nens aprenguin continguts i valors mitjançant els projectes grupals que sorgeixen dels propis alumnes, això crea una motivació espectacular, i una estima per els altres, una cosa vital i bàsica per a moure’t en la vida, en la comunitat.

- Ho veiem reflectit en tots els projectes d’activitats que ens mostren, com per exemple: A través de la llibreta els hi fa treballar l’escriptura, les eines comunicatives (expressió verbal, i tot el camp de la llengua), i el més important els valors de l’empatia i la comprensió cap als altres. Des de aquí treballa aspectes de la vida com la mort: una cosa tant important i que forma part de la nostra realitat, i que tan amagada la tenim del nens, com si ells no fossin partícips d’aquest succés. Treballen sobre els sentiments provocats i les emocions que viuen arrel les cartes dels companys. Cada nen comparteix les experiències: teoria de l’aprenentatge per l’entorn. Els hi dona temps per viure les tristeses, les pors, tant oprimides en la nostra societat. Poden plorar i riure.

El mestre diu que quan un expressa els seus sentiments, la persona que escolta forma part del seu cor. Perquè un eina i un recurs per anar superant el dol, és expressar-ho, treure-ho del teu interior,.Vol que cada nen reafirmi els seus punts forts i la dels seus amics.

Una cosa molt bonica que expressa és: “Heu d’aprofitar amb alegria totes les oportunitats d’expressar la vostra personalitat individual”.

Els hi ensenya les eines i els recursos per fer front a la vida, els hi dóna confiança i estimula el pensament crític i autorreflexiu dels alumnes. Aquests nens fan uns discursos i tenen unes reflexions, raonaments que semblen de gent adulta; i que ni tan sols molts adults saben fer. Fan un treball d’introspecció que tots a la vida hauríem de fer. Tots hem de mirar-nos al mirall, i ser autocrítics amb nosaltres mateixos.

Un altre exemple d’ensenyament global i significatiu per a mi ha estat al moment de treballar els conflictes que sorgeixen a l’aula: cóm encamina els sentiments de menyspreu que viuen entre els companys. Treu a la llum el conflicte i el treballen tot el grup-classe durant dies; és del més important per a treballar, el mestre es mostra enfadat i demana les opinions i reflexions dels alumnes sobre el cas. Tots parlen i ploren sobre el tema, es veuen reflectits i es veuen dolguts per el menyspreu cap als altres. Tot això crea unes reflexions molt madures i afectives. Una de les alumnes diu que perquè diuen que vénen a l’escola a ser feliços, si hi ha una nena que és infeliç per culpa dels amics. Això no poden ser amics de veritat. Treballen la seva pròpia vulnerabilitat cap al menyspreu dels altres.

És un mestre que deixa gaudir als nens de la vida: es banyen al riu amb la roba posada, i juguen als basals de fang del pati. Això és una cosa impensable en la nostra societat i rutines diàries.

Hi ha un altre escena molt impactant i emotiva, que mostra la importància d’educar per a que siguin éssers conscients i crítics amb la vida,no autòmats de les modes o de les reflexions o ordres dels altres (encara que siguin adults). És el cas del conflicte amb un nen de la classe que és castigat pel mestre, no el deixa anar a jugar amb les barques fabricades per tots ells. En aquest moment es crea un clima de raonaments i defensa d’un company que emociona, per la seva coherència i maduració a l’hora de expressar els sentiments i pensaments que tenen els companys d’aquest nen. És el mestre qui cerca aquestes reflexions i raonaments, els hi motiva per a fer-ho.

Treballen amb imaginació i creativitat, per projectes que engloben les matemàtiques i la física, l’entorn natural i social, i els valors com a pilar bàsic de l’ensenyament.

Saben treballar per consens i en equip, una cosa molt important per saber caminar per la vida. A la nostra societat actual no tenim tanta cura d’ensenyar als nostres fills, i als nostres alumnes sobre aquests valors de la vida. Ens sembla més important els coneixements, els continguts teòrics per ser un bon professional. Però quin bon professional de medicina ho serà sense utilitzar les eines socials de l’empatia?..., i això es pot extrapolar a tots els àmbits de la societat. Per ser bon metge, bon mestre, bon botiguer, bon veí, bon pare i bon amic, es necessiten aquestes eines i recursos emocionals i personals. Em de reflexionar sobre qui som i què volem a la vida.

Ensenyar als nens que a la vida no hi ha res de segur, ningú ens pot assegurar que passarà..., i per això hem de intentar buscar la felicitat i viure la vida plenament, sentint els mals moments i els bons. Deixar-se ajudar pels altres i així ajudar nosaltres també als altres. Perquè la clau de la felicitat està en crear lligams amb els altres.

I...PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TREBALL CÓM EL MÉS REPRESENTATIU?

La raó de triar aquesta reflexió sobre la resta de reflexions realitzades durant aquest trimestre a l’assignatura d’educació inclusiva, és que per a mi aquest vídeo, reflecteix i exposa amb molta claredat d’acció i comportament, allò que a mi com a mestre m’agradaria treballar a l’aula amb els infants.

Trobo molt important i bàsic treballar les eines i valors socials, com ara l’empatia, la comprensió i l’escolta activa als companys i a la resta de persones de la nostra societat.

Treballar el camí del cóm arribar a ser feliços amb nosaltres mateixos.

Aquest mestre japonès no oblida les tasques i l’aprenentatge de continguts teòrics, però ho fa mitjançant la pràctica de l’experimentació, ho fa cercant els aprenentatges significatius amb els alumnes.

Jo vull ser aquest tipus de mestra, que deixi experimentar, que deixi riure, i sobretot que cerqui les eines i estratègies per a que els infants siguin crítics amb ells mateixos, amb els companys i amb nosaltres, l’equip docent.

Vull provocar reflexions, vull motivar-los cap a l’autoaprenentatge, incentivar a cercar maneres de ser feliç i fer feliç a la gent que ens envolta.

Vull treballar el món intangible i subtil de les emocions, sentiments i pensaments; vull fer que es sentin segurs amb ells mateixos i que sentin el reforçament i comprensió per part del altres. Perquè sense una mirada cap a la resta del món, no trobarem la nostra felicitat!

Segon curs de Grau d'infantil

En aquest blog penjaré tot allò relacitonat amb el segon curs dels meus estudis.