La raó d’escollir aquesta feina cóm una de les que més m’han agradat, és pel cóm m’he sentit fent i manipulant amb aquest material: El fang.
La sensació que he tingut mentre manipulava la meva peça de fang, era de fluïdesa, de frescor, de llibertat....m’he deixat fluir en tot moment, sense haver de pensar en què o en cóm havia de fer això....., era lliure en la meva totalitat.
La manipulació del fang també m’ha transportat mental i emocionalment parlant a la meva infància. Quan era petita sempre jugava amb la terra del jardí, ho barrejava amb aigua i pedres, i el modelava amb tant de gust que el temps passava i jo ni m’adonava. Ara que soc gran, sento el mateix.... i per això he gaudit moltíssim amb l’activitat de manipulació i expressió a través del fang. M’agradaria que tothom ho provés...., a veure que sentiu!
Un dels treballs de plàstica que més m’ha agradat, ha set el treball amb ceres manley, ja que va sercom una mirada retrospectiva a la meva infància.
Les ceres manley sempre ha estat un recurs que he utilitzat bastant a la meva vida per expressar-me damunt un full.
Aquest colors em donen vida, em fan sentir més alegre i m’inciten a dibuixar, cosa que amb altres tècniques no em passa.
Aquest dibuix era totalment una opció a donar sentit a les expressions lliures..., no havia cap tipus d’ordre o demanda a l’hora d’escollir les figures o les línees que cada una de nosaltres volia fer.
Un altre raó pel qual he escollit aquest dibuix, i aquest treball com el més representatiu i el que més m’agrada’t, ha set que ha quedat una imatge molt bonica i harmònica. Espero que a vosaltres també os agradi....!
El vídeo és una gravaciófetadurant un any a una escola del Japó, on un mestremolt especial, intenta ensenyaralsalumnes la importància de viure la vida, i el que per a ellés el mésimportant en l’ensenyança: APRENDRE LA CLAUPER SER FELIÇ = APRENDRE A PENSAR EN ELSALTRES.
I per a ellaprendre a ser feliçdepèn de les einessocials, einescarregades de valorscom l’empatia i elsullscap a la autocrítica i a la introspecció de cada un de nosaltres.
Totaixòho fa mitjançant el treball de les emocions i elssentiments, els motiva a que elsexpressin i elscomparteixin, hofanmitjançant les cartes que escriuen a la sevallibreta i que llegeixenalscompanys. El mestrevol una classeonelsalumnescreïnlligamsforts entre ells.
Realment a la nostrasocietat no estem mica acostumats a viure les emocions i elssentiments d’aquesta manera que ensensenya el professor; intentemtreballarelsvalors a l’escolaperò d’una manera no significativa, perquèhofemnomés de paraula, i no ambelsactes.
El mésfascinant d’aquesta manera d’ensenyarés que treballa d’una manera global i holística, treballa tot en conjunt, no tenenllibres de text, però fa que elsnensaprenguincontinguts i valorsmitjançantelsprojectesgrupals que sorgeixendelspropisalumnes, això crea una motivacióespectacular, i una estima perelsaltres, una cosa vital i bàsicaper a moure’t en la vida, en la comunitat.
- Hoveiemreflectit en totselsprojectes d’activitats que ensmostren, comperexemple: A través de la llibretaelshi fa treballar l’escriptura, les einescomunicatives (expressió verbal, i tot el camp de la llengua), i el mésimportantelsvalors de l’empatia i la comprensiócapalsaltres. Des de aquí treballa aspectes de la vida com la mort: una cosa tantimportant i que forma part de la nostrarealitat, i que tan amagada la tenim del nens, com si ells no fossinpartícips d’aquestsuccés. Treballen sobre elssentimentsprovocats i les emocions que viuenarrel les cartesdelscompanys. Cada nencomparteix les experiències: teoria de l’aprenentatgeper l’entorn. Elshi dona tempsperviure les tristeses, les pors, tantoprimides en la nostrasocietat. Poden plorar i riure.
El mestrediu que quan un expressaelsseussentiments, la persona que escolta forma part del seucor. Perquè un eina i un recursperanarsuperant el dol, ésexpressar-ho, treure-ho del teu interior,.Vol que cada nenreafirmielsseuspuntsforts i la delsseusamics.
Una cosa moltbonica que expressaés: “Heu d’aprofitarambalegriatotes les oportunitats d’expressar la vostrapersonalitat individual”.
Elshiensenya les eines i els recursos perferfront a la vida, elshidónaconfiança i estimula el pensamentcrític i autorreflexiudelsalumnes. Aquestsnensfanuns discursos i tenen unes reflexions, raonaments que semblen de gent adulta; i que ni tan solsmoltsadults saben fer. Fan un treball d’introspecció que tots a la vida hauríem de fer. Totshem de mirar-nos al mirall, i ser autocríticsambnosaltresmateixos.
Un altreexemple d’ensenyament global i significatiuper a mi ha estat al moment de treballarelsconflictes que sorgeixen a l’aula: cóm encamina elssentiments de menyspreu que viuen entre elscompanys. Treu a la llum el conflicte i el treballentot el grup-classedurantdies; és del mésimportantper a treballar, el mestre es mostraenfadat i demana les opinions i reflexionsdelsalumnes sobre el cas. Tots parlen i ploren sobre el tema, es veuenreflectits i es veuendolgutsper el menyspreucapalsaltres. Totaixò crea unes reflexionsmolt madures i afectives. Una de les alumnesdiu que perquèdiuen que vénen a l’escola a ser feliços, si hi ha una nena que ésinfeliçper culpa delsamics. Això no poden ser amics de veritat. Treballen la sevapròpiavulnerabilitatcap al menyspreudelsaltres.
És un mestre que deixagaudiralsnens de la vida: es banyen al riuamb la roba posada, i juguenalsbasals de fang del pati. Aixòés una cosa impensable en la nostrasocietat i rutinesdiàries.
Hi ha un altre escena moltimpactant i emotiva, que mostra la importància d’educar per a que siguinéssersconscients i críticsamb la vida,no autòmats de les modes o de les reflexions o ordresdelsaltres (encara que siguinadults). És el cas del conflicteamb un nen de la classe que éscastigatpelmestre, no el deixaanar a jugar amb les barquesfabricadespertotsells. En aquestmoment es crea un clima de raonaments i defensa d’un company que emociona, per la sevacoherència i maduració a l’hora de expressarelssentiments i pensaments que tenenelscompanys d’aquestnen.És el mestrequi cerca aquestes reflexions i raonaments, elshi motiva per a fer-ho.
Treballenambimaginació i creativitat, perprojectes que engloben les matemàtiques i la física, l’entorn natural i social, i elsvalorscom a pilar bàsic de l’ensenyament.
Saben treballarperconsens i en equip, una cosa moltimportantper saber caminar per la vida. A la nostrasocietat actual no tenim tanta cura d’ensenyaralsnostresfills, i alsnostresalumnes sobre aquestsvalors de la vida. Enssemblamésimportantelsconeixements, elscontingutsteòricsper ser un bonprofessional. Peròquinbonprofessional de medicina hoseràsenseutilitzar les einessocials de l’empatia?..., i això es pot extrapolar a totselsàmbits de la societat. Per ser bonmetge, bonmestre, bonbotiguer, bonveí, bon pare i bonamic, es necessiten aquestes eines i recursos emocionals i personals. Em de reflexionar sobre quisom i quèvolem a la vida.
Ensenyaralsnens que a la vida no hi ha res de segur, ningúenspotassegurar que passarà..., i peraixòhem de intentar buscar la felicitat i viure la vida plenament, sentintelsmalsmoments i elsbons. Deixar-se ajudarpelsaltres i aixíajudarnosaltrestambéalsaltres. Perquè la clau de la felicitatestà en crear lligamsambelsaltres.
I...PERQUÈ HE ESCOLLITAQUESTTREBALLCÓM EL MÉSREPRESENTATIU?
La raó de triar aquesta reflexió sobre la resta de reflexionsrealitzadesdurantaquest trimestre a l’assignatura d’educació inclusiva, és que per a mi aquest vídeo, reflecteix i exposaambmoltaclaredat d’acció i comportament, allò que a mi com a mestre m’agradariatreballar a l’aula ambelsinfants.
Trobomoltimportant i bàsictreballar les eines i valorssocials, com ara l’empatia, la comprensió i l’escolta activa alscompanys i a la resta de persones de la nostrasocietat.
Treballar el camí del cóm arribara ser feliçosambnosaltresmateixos.
Aquestmestrejaponès no oblida les tasques i l’aprenentatge de contingutsteòrics, peròho fa mitjançant la pràctica de l’experimentació, ho fa cercantelsaprenentatgessignificatiusambelsalumnes.
Jo vull ser aquesttipus de mestra, que deixiexperimentar, que deixiriure, i sobretot que cerqui les eines i estratègiesper a que elsinfantssiguincríticsambellsmateixos, ambelscompanys i ambnosaltres, l’equipdocent.
Vull provocar reflexions, vull motivar-los cap a l’autoaprenentatge, incentivar a cercar maneres de ser feliç i ferfeliç a la gent que ensenvolta.
Vulltreballar el món intangible i subtil de les emocions, sentiments i pensaments; vullfer que es sentinsegursambellsmateixos i que sentin el reforçament i comprensióperpart del altres. Perquèsense una mirada cap a la resta del món, no trobarem la nostrafelicitat!