El tipus de mestre que vull ser...

Pensant en els altres.

El vídeo és una gravació feta durant un any a una escola del Japó, on un mestre molt especial, intenta ensenyar als alumnes la importància de viure la vida, i el que per a ell és el més important en l’ensenyança: APRENDRE LA CLAU PER SER FELIÇ = APRENDRE A PENSAR EN ELS ALTRES.

I per a ell aprendre a ser feliç depèn de les eines socials, eines carregades de valors com l’empatia i els ulls cap a la autocrítica i a la introspecció de cada un de nosaltres.

Tot això ho fa mitjançant el treball de les emocions i els sentiments, els motiva a que els expressin i els comparteixin, ho fan mitjançant les cartes que escriuen a la seva llibreta i que llegeixen als companys. El mestre vol una classe on els alumnes creïn lligams forts entre ells.

Realment a la nostra societat no estem mica acostumats a viure les emocions i els sentiments d’aquesta manera que ens ensenya el professor; intentem treballar els valors a l’escola però d’una manera no significativa, perquè ho fem només de paraula, i no amb els actes.

El més fascinant d’aquesta manera d’ensenyar és que treballa d’una manera global i holística, treballa tot en conjunt, no tenen llibres de text, però fa que els nens aprenguin continguts i valors mitjançant els projectes grupals que sorgeixen dels propis alumnes, això crea una motivació espectacular, i una estima per els altres, una cosa vital i bàsica per a moure’t en la vida, en la comunitat.

- Ho veiem reflectit en tots els projectes d’activitats que ens mostren, com per exemple: A través de la llibreta els hi fa treballar l’escriptura, les eines comunicatives (expressió verbal, i tot el camp de la llengua), i el més important els valors de l’empatia i la comprensió cap als altres. Des de aquí treballa aspectes de la vida com la mort: una cosa tant important i que forma part de la nostra realitat, i que tan amagada la tenim del nens, com si ells no fossin partícips d’aquest succés. Treballen sobre els sentiments provocats i les emocions que viuen arrel les cartes dels companys. Cada nen comparteix les experiències: teoria de l’aprenentatge per l’entorn. Els hi dona temps per viure les tristeses, les pors, tant oprimides en la nostra societat. Poden plorar i riure.

El mestre diu que quan un expressa els seus sentiments, la persona que escolta forma part del seu cor. Perquè un eina i un recurs per anar superant el dol, és expressar-ho, treure-ho del teu interior,.Vol que cada nen reafirmi els seus punts forts i la dels seus amics.

Una cosa molt bonica que expressa és: “Heu d’aprofitar amb alegria totes les oportunitats d’expressar la vostra personalitat individual”.

Els hi ensenya les eines i els recursos per fer front a la vida, els hi dóna confiança i estimula el pensament crític i autorreflexiu dels alumnes. Aquests nens fan uns discursos i tenen unes reflexions, raonaments que semblen de gent adulta; i que ni tan sols molts adults saben fer. Fan un treball d’introspecció que tots a la vida hauríem de fer. Tots hem de mirar-nos al mirall, i ser autocrítics amb nosaltres mateixos.

Un altre exemple d’ensenyament global i significatiu per a mi ha estat al moment de treballar els conflictes que sorgeixen a l’aula: cóm encamina els sentiments de menyspreu que viuen entre els companys. Treu a la llum el conflicte i el treballen tot el grup-classe durant dies; és del més important per a treballar, el mestre es mostra enfadat i demana les opinions i reflexions dels alumnes sobre el cas. Tots parlen i ploren sobre el tema, es veuen reflectits i es veuen dolguts per el menyspreu cap als altres. Tot això crea unes reflexions molt madures i afectives. Una de les alumnes diu que perquè diuen que vénen a l’escola a ser feliços, si hi ha una nena que és infeliç per culpa dels amics. Això no poden ser amics de veritat. Treballen la seva pròpia vulnerabilitat cap al menyspreu dels altres.

És un mestre que deixa gaudir als nens de la vida: es banyen al riu amb la roba posada, i juguen als basals de fang del pati. Això és una cosa impensable en la nostra societat i rutines diàries.

Hi ha un altre escena molt impactant i emotiva, que mostra la importància d’educar per a que siguin éssers conscients i crítics amb la vida,no autòmats de les modes o de les reflexions o ordres dels altres (encara que siguin adults). És el cas del conflicte amb un nen de la classe que és castigat pel mestre, no el deixa anar a jugar amb les barques fabricades per tots ells. En aquest moment es crea un clima de raonaments i defensa d’un company que emociona, per la seva coherència i maduració a l’hora de expressar els sentiments i pensaments que tenen els companys d’aquest nen. És el mestre qui cerca aquestes reflexions i raonaments, els hi motiva per a fer-ho.

Treballen amb imaginació i creativitat, per projectes que engloben les matemàtiques i la física, l’entorn natural i social, i els valors com a pilar bàsic de l’ensenyament.

Saben treballar per consens i en equip, una cosa molt important per saber caminar per la vida. A la nostra societat actual no tenim tanta cura d’ensenyar als nostres fills, i als nostres alumnes sobre aquests valors de la vida. Ens sembla més important els coneixements, els continguts teòrics per ser un bon professional. Però quin bon professional de medicina ho serà sense utilitzar les eines socials de l’empatia?..., i això es pot extrapolar a tots els àmbits de la societat. Per ser bon metge, bon mestre, bon botiguer, bon veí, bon pare i bon amic, es necessiten aquestes eines i recursos emocionals i personals. Em de reflexionar sobre qui som i què volem a la vida.

Ensenyar als nens que a la vida no hi ha res de segur, ningú ens pot assegurar que passarà..., i per això hem de intentar buscar la felicitat i viure la vida plenament, sentint els mals moments i els bons. Deixar-se ajudar pels altres i així ajudar nosaltres també als altres. Perquè la clau de la felicitat està en crear lligams amb els altres.

I...PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TREBALL CÓM EL MÉS REPRESENTATIU?

La raó de triar aquesta reflexió sobre la resta de reflexions realitzades durant aquest trimestre a l’assignatura d’educació inclusiva, és que per a mi aquest vídeo, reflecteix i exposa amb molta claredat d’acció i comportament, allò que a mi com a mestre m’agradaria treballar a l’aula amb els infants.

Trobo molt important i bàsic treballar les eines i valors socials, com ara l’empatia, la comprensió i l’escolta activa als companys i a la resta de persones de la nostra societat.

Treballar el camí del cóm arribar a ser feliços amb nosaltres mateixos.

Aquest mestre japonès no oblida les tasques i l’aprenentatge de continguts teòrics, però ho fa mitjançant la pràctica de l’experimentació, ho fa cercant els aprenentatges significatius amb els alumnes.

Jo vull ser aquest tipus de mestra, que deixi experimentar, que deixi riure, i sobretot que cerqui les eines i estratègies per a que els infants siguin crítics amb ells mateixos, amb els companys i amb nosaltres, l’equip docent.

Vull provocar reflexions, vull motivar-los cap a l’autoaprenentatge, incentivar a cercar maneres de ser feliç i fer feliç a la gent que ens envolta.

Vull treballar el món intangible i subtil de les emocions, sentiments i pensaments; vull fer que es sentin segurs amb ells mateixos i que sentin el reforçament i comprensió per part del altres. Perquè sense una mirada cap a la resta del món, no trobarem la nostra felicitat!